|
El debat o EL DEBAT
26.02.2008 | 23:58 |
|
Avui hem parlat durant la tertúlia del debat que van mantenir ahir en Zapatero i en Rajoy, però, es fa difícil en un espai de temps molt comprimit i compartit amb d’altres companys abocar segons quines idees. De fet, el millor d’aquestes estones a la Plaza és justament aquesta necessitat de debatre amb l’altre i, alhora, d’entomar les intervencions d’en Juan García, el nostre director del programa (potser l’haurien de fitxar pel segon debat), però, també limita els discursos i, tot sovint, en sortir queda algun racó al pap. Avui n’és el cas.
No em puc estar d’anar una mica més enllà pel que fa al que hem dit del debat. Tots els participants en la tertúlia hem coincidit en criticar la falta de frescor, l’encotillament, l’ensopiment de la discussió duta a terme pels dos candidats de les forces majoritàries (que no de totes, però això dóna per un altre post).
La raó, òbvia d’entrada, en la que tots hem coincidit ha estat les limitacions imposades pels partits i acceptades pels mitjans. És segur que aquesta raó és ben certa, però, crec sincerament que no és la raó radical (d’arrel). Crec que hauríem d’anar més a fons, al nostre ordenament, a les mateixes estructures dels partits. Jo soc profundament republicà, ho soc en tant que defensor dels drets i dels deures dels ciutadans, entre els quals el dret a rebre informació fidedigna dels candidats, la qual cosa comporta el deure a la transparència de totes les forces polítiques.
És aquest un vell debat que mantinc amb companys d’altres forces polítiques i fins i tot de la meva pròpia, de fet és el debat. La nostra democràcia mai no serà estricta mentre es mantingui apartat del debat de les idees a l’elector. Es pot retenir informació relativa a l’estratègia de la campanya, però mai la informació relativa al debat intern. I no es tracta de fer safareig, com diuen els defensors de l’opacitat, el que no és de rebut és demanar al ciutadà que es giri d’esquena, es descordi l’americana i tanqui els ulls, per poder-li fotre la cartera sense causar-li massa molèstia, ja m’enteneu.
Potser algun dia, amb la ciutadania plenament informada, podrem passar del debat al DEBAT.
ver mas | 0 comentarios |
|
De l’AVE i altres misèries
21.02.2008 | 07:57 |
L’AVE arriba
Finalment, amb uns quants anys de retard s’inaugura l’AVE Barcelona-Madrid, Madrid-Barcelona, òbviament l’única connexió que interessa al govern espanyol des de la seva òptica radial en que el que realment importa és connectar la capital a totes les seves dependències perifèriques i, sobretot, no pensar mai en necessitats essencials com és l’eix del Mediterrani. Això sí l’AVE o TGV (cadascú li pot triar el nom que més li agradi) arribà a Madrid d’hora, molt d’hora, esgarrapant uns minutets a l’horari previst, però, alhora, les nostres rodalies, com ja és habitual, un clàssic, acumulaven retards en tres línies (C2, C3 i C4). Pel que fa al tren procedent de Girona es va acumular un retard de fins a 30 minuts. En el cas de la C3 i la C4 l’endarreriment es degué al retard en començar unes obres que estaven programades. ADIF qualificà aquest fet d’anecdòtic. Suposo que els nostres usuaris (catalans emprenyats?) deuen estar ja tips d’anècdotes. És indispensable que el govern de Madrid comprometi ja el traspàs de rodalies a la Generalitat, previ acord pel que fa als 7.000 M€ d’inversions encara no compromesos.
Mas-Ridao
Ahir el Parlament de Catalunya va mostrar a la ciutadania a través de la televisió una imatge a la que ens té molt poc habituats, un nivell i un to de discussió que tots situem més aviat en el Congreso, unes escridassades poc habituals en nostres senyories. El rifirafe entre els diputats Ridao i Mas tampoc no s’ho mereixia, els diputats de CiU van exagerar manifestament. No crec que la seva reacció estigués en cap sentit justificada. Es pot debatre, ara bé, no es de rebut la protesta, una protesta que suposo rau en la manca d’arguments. El senyor Artur Mas pot protestar i, fins i tot, es pot mostrar ofès, però no pot negar que desprès d’anar a regatejar a Madrid amb l’Estatut com a penyora, en no ser votat president al Parlament català digué que Zapatero l’havia enganyat, ell sabrà que volia dir, però, la resta en podem treure les nostres conclusions.
JH – una campanya
L’altre dia un dels companys de tertúlia em recomanà de seguir amb cura la magnífica campanya del seu candidat, en oposició al candidat de la meva preferència, fluixet el meu, molt fluixet segons ell.
He mirat els eslògans del seu candidat i veig que proposa una sèrie de solucions:
- El transport públic ha de funcionar
- O pugen els sous o baixen les hipoteques
- Donem als immigrants tots els drets ,exigim-los tots els deures
I en la propaganda més recent ens explica que les seves solucions són justes, lògiques i valentes.
Doncs sí són lògiques, d’una lògica a prova de bombes, i valentes, perquè cal valor per fer certes afirmacions i quedar-se tan ample; però principalment són, més que justes, justetes. Seria tot un detall si el candidat, a banda d’expressar els seus desigs, ben fraternals, ens expliqués com s’assoleixen i amb quins recursos.
Li recomano al candidat que segueixi l’exemple de la candidata Hillary Clinton i renovi el seu equip de campanya ara que encara està a temps. Sort!
ver mas | 2 comentarios |
|
Un inici
18.02.2008 | 07:00 |
|
Sembla que la primera ha de ser sempre la més difícil de totes les pàgines. L’avantatge és que un cop es comença, ja tot es successiu i es perd aquest respecte. Som-hi doncs. Aprofitaré el diumenge per fer un breu repàs a diverses notícies que, d’alguna manera, m’han sobtat en el decurs de la setmana. No parlarem ni en raó de la seva importància (Què existeix algun tipus de prelació pel que fa a la importància del que succeeix?), ni un tema en particular. D’entrada l’única imposició (autoimposició) és trobar almenys un comentari per dia (o més)
dilluns 11 de febrer
- L’Ertzaintza va carregar contra la marxa abertzale que havia estat prèviament prohibida pel jutge Garzón. Don Baltasar sembla coincidir plenament amb la lògica antidemocràtica dels principals partits d’àmbit nacional, nacional espanyol, que pretenen solucionar el problema basc esborrant del mapa polític qualsevol possible interlocutor. El resultat van ser diversos ferits i arrestats. El resultat real, però, és l’atzucac al qual s’aboca la situació política a Euskadi. Espanya té vocació de madre patria, però, la vocació no basta.
· El mateix dia, al Kursaal, un vocal del CGPJ, en Alfons López Tena i la portaveu de la Plataforma pel Dret a decidir defensaven la necessitat d’exigir a l’estat espanyol que es reconegui a bascos i catalans el dret a decidir el seu futur. És obvi que, almenys `pel que fa a aquest tema, existeixen dues cultures força distants. Costa pensar que dues cultures puguin ser una sola. M’agradarà rebre algun comentari. Potser m’he perdut algun petit detall.
- A Alemanya unes 6.000 persones havien muntat el diumenge una cadena humana per protestar pel tancament de la planta de Nokia i el seu trasllat a Romania. Algú sap perquè no organitzen mai (els alemanys) cadenes humanes (diguem d’unes 600 o 60 persones) que l’amenaça és d’acomiadar plantilla Seat, per part dels responsables alemanys de la Volkswagen? No em puc creure que sigui un tema de fronteres. Tan superat com tenim els prejudicis nacional ja caducs, i més dins la Unió Europea.
dimarts 12 de febrer
· Es confirmaren les previsions. El Mobile World Congress mobilitzava la ciutat de Barcelona, i no en el sentit telefònic (únicament) sinó per la gernació de professionals que prenien cita a la nostra ciutat. Una dada: uns 110 avions privats s’instal·laven a l’aeroport del Prat, més de 50.000 persones el primer dia, totes les operadores, fabricants, serveis, tot el món de la telefonia mòbil i, molt important, un grapat d’inversors especialitzats en el sector a la recerca de bones oportunitats. Cal felicitar-nos com a ciutat, tot un èxit en línia amb la nostra voluntat de ser un dels centres d’activitats basades en la innovació, les noves tecnologies, la creativitat.
· Una altra mobilitat és possible, o no. Es confirmava la vaga d’autobusos de TMB. No cal dir que en aquest conflicte els negociadors d’ambdues bandes demostren poca voluntat de solucionar el problema o, com a mínim, una ínfima capacitat.
- En l’àmbit internacional Hillary Clinton s’espantava en considerar-se Barack Obama el favorit en tres estats el Potomac. La candidata decidí remodelar el seu equip. Queia la seva cap de campanya, una hispana, na Pati Solis Doyle. Cal dir que als EUA tenen clar que les decisions cal prendre-les el més aviat possible, sigui baixar el tipus d’interès o canviar el dissenyador de la campanya. No sé si en Madí o en Zaplana durarien gaire.
dimecres 13 de febrer
- Esperanza Aguirre es cola a la campanya amb una iniciativa que deixa tothom descol·locat. Anuncia crear un col·legi públic per a la colònia catalana...
ver mas | 0 comentarios |
|
|
